Las Palabras de las Hijas del Mayab', taller d'eines de resistència, revolució i canvi social
En el marc del Dia de la Lluita contra la Violència de Gènere (#25N) i de la nostra campanya Defensam les dones
defensores de drets (#JuntesEnsProtegim), volem acostar una visió general de la situació de les dones defensores del territori a Guatemala i Hondures, així com de les alternatives que s’ofereixen per situar la vida en el centre a escala local i global, en col·laboració amb el Servei d’Activitats Culturals (SAC) de la UIB, la Iniciativa Mesoamericana de Defensoras (http://im-defensoras.org/) i JASS (http://www.justassociates.org/). Per abordar aquest panorama hem preparat un taller creatiu, que consisteix en un intercanvi d’experiències entre defensores internacionals i estudiants activistes de Fridays For Future (FFF) i de la Comissió Feminista de la UIB.
Aquesta vegada hem organitzat un taller creatiu, que serà dirigit per Alelí Mirelman. Comptarà amb la participació de les reconegudes defensores Lolita Chávez Ixcaqui (Guatemala) i Dalila Ely Arqueta del Cid (Hondures) i amb la implicació de les estudiants Marina Pérez Pascual i Maria del Mar Martos, membres dels col·lectius FFF i Comissió Feminista de la UIB, dues joves activistes integrants dels moviments ecologistes i feministes locals.
L'objectiu d’aquest taller és vincular les lluites de les defensores amb els moviments ecologistes i feministes locals, ja que ens ajudarà a conèixer les estratègies, experiències i connexions per apoderar-nos i contribuir a un món més just. Per això, associacions i col·lectius de les Illes podran conèixer de primera mà com poden organitzar-se i actuar, tot partit del testimoniatge i experiència d’aquestes dues grans defensores, mestres i dones sàvies que ens visiten.
Programa del taller
- Espai de benvinguda
- Presentacions creuades de les activistes i de la iniciativa del conjunt d'organitzacions indígenes i socials de Guatemala, Las Palabras de las Hijas del Mayab'
- Dinàmica pràctica per grups. Exercici pràctic en el qual, a través de la creativitat i la innovació, construirem un projecte col·lectiu i on cada grup treballarà un projecte simulacre
- Descans i berenar
- Presentació col·lectiva dels resultats entorn de la sororitat (terme derivat del llatí soror, 'germana'), que es refereix a la germanor entre dones pel que fa a les qüestions socials de gènere
- Impuls de les lluites en xarxa i dels intercanvis locals i globals
Defensores internacionals
Lolita Chávez forma que part del Consell de Pobles K'iche' (CPK) i lluita per a la defensa de la vida, la mare naturalesa, la terra i el territori. Per part seva, Dalila Argueta és una jove hondurenya que va haver de sortir amb urgència d'Hondures per culpa de les amenaces sobre la seva vida i actualment viu refugiada a Espanya.
Las Palabras de las Hijas del Mayab´ pretén ser una contribució per trencar el cercle viciós que existeix sobre les lluites i resistències dels pobles i, d’una manera especial, sobre les dones indígenes, triplement discriminades i criminalitzades. Casos com la resistència pacífica de la Pulla, la resistència de San Rafael las Flores, les comunitats de Cajolá, les comunitats afectades per desviaments de rius per les grans finques, comunitats anorreades per a la implementació de monocultius, a Cobán, el riu Polochic, les afectades per projectes extractius com Estor, Sipacapa i San Miguel Ixtahuacán, comunitats afectades per empreses fusteres al Quiché, a Zacapa, comunitats i pobles afectats per hidroelèctriques, Zona Reina, el poble Ixil i nord de Huehuetenango (Ixquisis), riu Cahabón (Alta Verapaz), Petén, i altres regions de la costa sud. Aquí teniu els materials: https://medium.com/@PalabrasHijas/descàrrega-materials-de-la-campa%C3%*B1a-paraules-de-les-filles-del-*mayab-*94573eac5db3
Això a banda, el conflicte de Guapinol (Hondures) va començar quan l'empresa minera Inversiones Las Pinedas va aconseguir una concessió per perforar i fer explotació minera gràcies a un frau legal avalat pel govern. A conseqüència de l'explotació minera, l'aigua es va contaminar i hi va haver esllavissades de terra. La comunitat de Guapinol es va organitzar i varen començar les manifestacions enfront de l'empresa. Una de les accions va ser la instal·lació d'un campament, organitzat principalment per les dones, per evitar que hi entràs maquinària. 1.500 policies i militars varen desallotjar de manera violenta el Campament de la Resistència de Guapinol. A més, va arrencar un procés de criminalització contra desenes de persones defensores del medi ambient de les comunitats de Guapinol i voltants, entre les quals una dotzena varen ser detingudes arbitràriament i ara estan empresonades.
https://www.amnesty.org/download/Documents/AMR3709432019SPANISH.pdf