Sisena sessió:

"#Ni Una Menys des de l'Amèrica Llatina al món. La revolució serà feminista o no serà” en el marc de l’Agenda 2030.

Objectiu de desenvolupament sostenible #ODS5: Aconseguir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i les nines.

Dates, horari i lloc: 13 i 14 de juny de 2017 de les 16.30 a les 20.30 hores a l’aula 27 de l’edifici Sa Riera (c/ de Miquel dels Sants Oliver 2, Palma).

• Analitzar des dels camps artístics, activistes i intel·lectuals els moviments “Ni Una Menys” i “Atur Mundial de Dones”, com l'emblema d'un nou moviment feminista mundial, antiracista, antiimperialista, antineoliberal i antiheteronormatiu, tal com el va definir Angela Davis en la Marxa de Dones de Washington.
• Comprendre les diferències entre les dones com a font de poder, un moviment de dones negres, indígenes, camperoles, migrants, trans, LGBT, treballadores sexuals, mares abolicionistes… va aconseguir articular amb la seva presència totes les lluites darrere d'un qüestionament a la vella política representativa (sostinguda pels partits i sindicats).

Metodologia i docents
Dues trobades, de quatre hores cadascuna, per treballar articles de premsa, audiovisuals, obra gràfica i textos vinculats a la temàtica amb dinàmiques participatives, grupals i amb recursos d'accés a persones amb diferents formació i trajectòries, a càrrec de Karina Bidaseca (@karinabidaseca), coordinadora del programa SUD-SUD/CLACSO, investigadora CONICET i professora de la Universitat Nacional de San Martín (UNSAM, Argentina) i Andrea Beltramo (@AnBeltramo), col·laboradora externa del programa “Estudis sobre “postcolonialitat, pensament fronterer i transfronterer en els estudis feministes” de la Universitat Nacional de San Martín (UNSAM)  i periodista de Derrocando a Roca.

Públic
Dirigit a la comunitat universitària, comunitat en general i persones que treballin directament en intervenció social.

Malta, Haití, Hong Kong i Myanmar, el Txad, el Senegal, Lituània, Fiji, Corea del Sud, entre altres 57 països, es van sumar a dones migrants i refugiades sense pàtria. Utilitzant les tecnologies d'Internet sota diferents etiquetes es va aconseguir una mundialització de la protesta. #MujeresEnHuelga / #8MParodemujeres / #DiaInternacionaldemujeres / #WomenStrike van marcar el pols d'una societat globalitzada pel #NiUnaMenos, que va aconseguir traduir cadascuna de les demandes locals a l'esfera pública virtual per multiplicar les veus de totxs i per ser les veus de les dones assassinades o desaparegudes per les xarxes de tracta i la necropolítica. Entre els antecedents més propers de l'Atur Mundial de Dones del 8 de març, es troben les dues grans mobilitzacions -#NiUnaMenos a l’Argentina i l’Amèrica Llatina i “Dilluns negre” a Polònia- que es varen manifestar als carrers i les xarxes el 3 i 19 d'octubre de 2016 respectivament. L'Atur Mundial de Dones va mantenir entre les seves consignes principals la lluita contra els feminicidis a l’Amèrica Llatina. Ciudad Juárez, situada a la frontera nord de Mèxic amb El Paso (Texas), és un lloc emblemàtic de la instal·lació de les maquilas nord-americanes -que exploten mà d'obra femenina jove en condicions de pobresa i desprotecció de drets laborals- i del naixement de la campanya "Ni una més". Creus roses i sabates vermelles formen part de la simbologia per exigir justícia per a les assassinades i desaparegudes, creada per l'artista mexicana Elina Chauvet, “Zapatos”, perquè de les desaparegudes de vegades només se’n trobava això: sabates vermelles, per la sang i la violència.

Per la seva banda, la CEPAL difonia el 2016 les estadístiques següents: “Cada dia assassinen una mitjana d’almenys 12 dones llatinoamericanes i del Carib pel sol fet de ser dona”. Hondures és el país de la regió amb el major nombre total de feminicidis (531 el 2014), la qual cosa representa 13,3 feminicidis per cada 100.000 dones. "Les taxes més altes en l’àmbit regional corresponen a El Salvador i la República Dominicana. En termes de nombres absoluts, l’Argentina i Guatemala se situen en segon i tercer lloc, amb més de 200 feminicidis cadascun el 2014". Entre aquests, cal destacar els ecofeminicidis de líders ambientalistes, especialment al Brasil i Hondures. En aquest últim país el moviment de dones va marxar el 8-M per exigir justícia per l'assassinat de Berta Cáceres, líder indígena lenca defensora dels drets humans contra les corporacions transnacionals: http://www.bbc.com/mundo/noticias-america-latina-37828573

Ambdues manifestacions varen aconseguir una repercussió global i rèpliques simultànies en altres països a través d'una disseminació rizomàtica, com el “#NonUnaDiMeno”, que el 26 de novembre de 2016 va convocar a Roma més de dues-centes mil dones per denunciar la creixent violència envers les dones a Itàlia: https://nonunadimeno.wordpress.com/2016/12/14/nonunadimeno-la-fuerza-del-movimiento-feminista-internacional/

O el “Ni Una Menys” a Espanya contra la pèrdua de l'impuls en les polítiques d'igualtat al país, una desaparició d'aquesta qüestió en l'agenda política i les retallades sistemàtiques en els recursos públics, en els drets sexuals, en l'avortament en menors de 16 i 17 anys i en els dispositius especialitzats contra les violències masclistes: http://vocesescritas.com.ar/sitio/espana-se-sumo-al-reclamo-de-ni-una-menos/