Sota el títol En quin món vivim. Reflexions #NouOrdreMundial, l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat de la UIB, amb el suport del Govern de les Illes Balears, promou una sèrie de pòdcasts per reflexionar sobre grans temes de l’agenda global amb la participació de veus del Sud global, de persones expertes de la UIB i de representants del tercer sector, entre d’altres.

El cicle, que produeix i presenta el periodista David Oliver Ramón, inclou entrevistes realitzades en directe a diferents espais comuns de la UIB, per tal de fer partícip de l’experiència i de l’anàlisi al conjunt de la comunitat universitària

Pots escoltar els pòdcasts a Spotify i a d’altres plataformes multimèdia.

SÈRIE 1. CAPITALISME: COL·LAPSE O MUTACIÓ. Una reflexió conjunta sobre el model econòmic des de perspectives diferents.

Capítol 1: Origen i evolució del capitalisme (escolta'l). Participen en aquest capítol: Miquel Rosselló, president de l’Ateneu Pere Mascaró, dedicat a l’anàlisi social i política; Irene Salamanca, presidenta d’ATTAC Mallorca, ONG centrada en l’anàlisi sociopolítica; Bernat Riutort, doctor en Filosofia, professor titular en Filosofia Moral a la UIB; i Mamadou Lamine Konte, cooperant.

Capítol 2: Capitalisme com a model hegemònic. En podem viure al marge? (escolta'l). Participen en aquest capítol: Fabián Villegas, escriptor, educador popular i artista de spoken word, centrat en accions per a la descolonització i l’ampliació de narratives; Bernat Riutort, doctor en Filosofia, professor titular en Filosofia Moral a la UIB; Samba Ndiaye, membre de l’associació Kal Melanina; Osseynou Ndongo, pescador; David de Echave, il·lustrador i activista social; Azalía H. Rodríguez, defensora dels drets humans i del territori de Chiapas; i Miriam Miranda, activista hondurenya defensora de drets humans i ambientals del poble garifuna, d’Hondures.

Capítol 3: Capitalisme i desigualtat (escolta'l). Propostes per revertir-la. Participen en aquest capítol: Andreu Grimalt, director d’EAPN Illes Balears, Xarxa per a la Inclusió Social i Erradicació de la Pobresa i sociòleg; Xesca Martí, directora de la Fundació Deixalles, que ha convertit el tractament de residus en una eina per a la inserció social i laboral; Bernat Riutort, doctor en Filosofia, professor titular en Filosofia Moral a la UIB; i Iñigo Macías, expert en desigualtat d’Oxfam Intermon.

Capítol 4: Hi ha alternatives? (escolta'l). Participen en aquest capítol: Martha Zein, periodista, documentalista i escriptora; Laura Camargo, doctora en Lingüística i, d'un temps ençà, dedicada a l'anàlisi del discurs, concretament, del discurs de l'extrema dreta i la dreta; Cristina Llorente, arquitecta, membre d’Arquitectives i de Palma XXI; Jordi López, president de la Xarxa per a l’Economia Social i Solidària; Bernat Riutort, doctor en Filosofia, professor titular en Filosofia Moral a la UIB; Azalía H. Rodríguez, activista pels drets humans i el territori de Chiapas i membre de l’equip de Radio Lagarto, una emissora comunitària; i Miriam Miranda, activista hondurenya defensora de drets humans i ambientals del poble garifuna, d’Hondures. 

SÈRIE 2: COMBUSTIBLES FÒSSILS: FINS QUAN? I DESPRÉS, QUÈ?. Alguns estudis ens adverteixen que la transició energètica que imagina el Nord global no és possible perquè suposa consumir més recursos minerals dels que té el planeta. Debatem sobre la necessitat d’un canvi de paradigma energètic.

Capítol 1. És possible una transició energètica justa i sostenible? (escolta’l). Participen en aquest capítol: Nicola Sherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització; Macià Blàzquez Salom, doctor en Geografia; Margalida Rosselló, una de les fundadores d’Els Verds a Mallorca el 1991, consellera de Medi Ambient de les Illes Balears de 1999 a 2003 i, actualment, membre de Terraferida, i Víctor Martínez Moll, professor d’Enginyeria Mecànica de la UIB.

Capítol 2. Amb quina tecnologia comptam? (escolta’l). Participen en aquest capítol: Andreu Antoni Moià Pol, professor de la UIB i enginyer industrial; Margalida Ortega Adrover, enginyera d’energies renovables, i Víctor Martínez Moll, professor d’Enginyeria Mecànica de la UIB.

Capítol 3. Què proposen els grups ecologistes? (escolta’l). Participen en aquest capítol: Mar Muñoz, coordinadora del GOB Mallorca; Elisa García, tècnica d’Amics de la Terra Mallorca; Nicola Sherer, investigadora de l’Observatori del Deute en la Globalització, i Víctor Martínez Moll, professor d’Enginyeria Mecànica de la UIB.

SÈRIE 3: DRETS HUMANS EN L’ORDRE MUNDIAL EMERGENT. Els drets humans són drets i llibertats bàsiques que són inalienables i inherents a totes les persones. De manera legal, queden recollits en l’ordenació legal de molts països i en tractats internacionals. Si són així, ens demanam per què les vulneracions d’aquests drets són comunes i quines armes legals es poden esgrimir per defensar-los.

Capítol 1. Situació i vigència dels drets humans al món (escolta'l). Participen en aquest capítol Josep Manuel López Nadal, president d’Amnistia Internacional a les Illes Balears; Margalida Capellà, doctora en Dret, especialista en Dret Internacional i drets humans, i Belén Matesanz, coordinadora autonòmica a les Illes Balears de Metges del Món.

Capítol 2. Defensores dels drets humans (escolta'l). Participen en aquest capítol Helena Maleno Garzón, periodista, documentalista i escriptora espanyola, especialista en migració i tràfic de persones i fundadora del col·lectiu Caminando Fronteras, i Marusia López Cruz, assessora de l'àrea de Poder i Protecció de l'organització multiregional feminista JASS —Asociadas por lo Justo— i integrant de la junta directiva de la Fundación Calala Fondo de Mujeres y Protección Internacional.

Capítol 3. Els drets humans en l’abordatge de la salut mental (escolta'l). Participen en aquest capítol Oriol Lafau Marchena, coordinador de Salut Mental del Govern de les Illes Balears, i Nila Oliver, activista d’Obertament Balears, entitat a través de la qual persones amb trastorns de salut mental parlen en primera persona de la seva experiència.

Capítol 4. Els drets humans des del prisma de la filosofia i l’antropologia (escolta'l). Participen en aquest capítol Javier Riutort, professor de Filosofia de la UNED, especialista en filosofies orientals; Alexandre Miquel, sociòleg i doctor en Antropologia, i Joaquim Valvidielso, professor titular de l'Àrea de Filosofia Moral al Departament de Filosofia i Treball Social de la UIB. 

SÈRIE 4: PACIFISME. Una guerra a Europa ens fa sentir proper un drama com el que afecta altres llocs del planeta. Els discursos bel·licistes s’han normalitzat en l’àmbit polític i l’opinió pública. On és la rèplica del pacifisme? Fem un recorregut des dels primers moviments d’objecció de consciència, passant per l’educació per la pau, el negoci de les armes, l’experiència de viure una guerra en primera persona, per acabar trobant el que potser és una resposta.

Capítol 1. No a la guerra. Història del pacifisme. Els primers objectors de consciència i insubmisos a Balears (escolta’l). Participen en aquest capítol Jordi Maíz, historiador, especialista en moviments socials, i Andreu Bover Bover, un dels primer objectors de consciència de la transició espanyola.

Capítol 2. Construir la pau… mentre el negoci de les armes no atura (escolta’l). Participen en aquest capítol: Aina Amengual, pedagoga, directora de l’Institut per la Convivència i l’Èxit Escolar (Convivèxit), i Jordi Calvo, membre del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, doctor en pau, conflictes i desenvolupament.

Capítol 3. Viure una guerra (escolta’l). Participen en aquest capítol: Samir Berrios, educador social, va viure la guerra a Nicaragua quan era jove, i Nena Obrador Sastre, pedagoga, activista feminista descolonial, presidenta de l’ONG Veïns sense Fronteres.

Capítol 4. El cas de les defensores. I conclusions des del pacifisme (escolta’l). Participen en aquest capítol: Grecia Eugenia Rodríguez Navarro, defensora de drets humans, activista pel dret a la terra i l'aigua a estat de Zacatecas, Mèxic; Jordi Armadans, politòleg, periodista i director de FundiPau (Fundació per la Pau), i Justeen Kashara, cooperant congolès, el qual va créixer en un context de guerra permanent.