Impactes locals i globals del consum responsable de tèxtils i fibres naturals: una aproximació mediambiental i sociosanitària.
El consum de fibres sintètiques té una sèrie d'impactes negatius en el lloc en què es produeixen, però també a nivell global, i en particular derivat de l'increment de residus contaminants i no sostenibles. D'altra banda, la producció i consum de fibres naturals pel seu ús tant quotidià com en sectors específics sociosanitaris, continua sent un sector minoritari. Per això, aquest projecte explicarà de manera clara els impactes d'un i un altre model, però a més, permetrà identificar iniciatives locals en cadascuna de les illes encaminades a una transformació ecosocial de la producció tèxtil. Per exemple, les illes Balears que havien estat una regió rellevant en la producció i comercialització de llana, han vist relegat a l'extinció aquest sector productiu i comercial a conseqüència de diversos factors locals, nacionals i Internacionals.
No obstant això, i de manera recent, existeixen iniciatives que han de ser conegudes pels consumidors, a fi de tenir l'opció de prendre la decisió de consum més responsable amb l'entorn local i amb el planeta tenint en compte a més la propietats d'aquestes fibres naturals i les condicions de producció. Aquestes iniciatives han de ser per tant, explorades i analitzades, a fi de ser tingudes en compte també en l'adquisició de productes per a fins sanitaris, sent que aquest ha estat, en les últimes dècades, un important consumidor de productes sintètics. La història de la ciències de la salut, no obstant això, aquesta repleta d'equipaments sostenibles per a l'atenció sanitària, per la qual cosa aquest projecte aspira contribuir al desenvolupament d'un punt de reflexió sobre aquesta temàtica.
Objectius:
- Ampliar els continguts de l’exposició anterior a partir de les demandes de les persones assistents a aquesta, que van mostrar interès a conèixer les practiques ecosocials d'economia circular.
- Sensibilitzar sobre l'impacte global del consum de tèxtils sintètics fabricats amb models empresarials poc respectuosos amb el medi ambient i en context social i laboral de les persones treballadores
- Identificar bones practiques que fomenten el consum responsable, l’economia circular i la inclusió social
- Donar visibilitat a projectes socials i intergeneracionals existents que fomenten el desenvolupament del coneixements per a la elaboració de peces de vestir amb materials renovables
- Sintetitzar la informació clau sobre l'impacte local-global en relació al consum de material tèxtil
- Fomentar un consum responsable, critico i compromès.
- Introduir la qüestió mediambiental en la formació de professionals de l’àmbit de la salut i social.
A qui va dirigit/da?
A tota la comunitat universitària
Responsable del projecte i comissària de l'exposició:
- Berta Paz Lourido. Professora titular d’universitat de l’àrea de Fisioteràpia.Investigadora principal del grup de recerca en Educació, Comunicació i Qualitat en Salut (ECYCS), grup d’Història de la Salut (GHIS-IUNICS) i responsable del programa ApSUIB.
Entitat col·laboradora:
- Llana Viva Illes Balears. L'Entitat té com a objectiu fomentar l'estudi i difusió de l'ús amb la llana d'ovella de les Illes Balears com una matèria primera sostenible i local, així com impulsar projectes que permetin preservar tota la cadena de valor de la llana en el nostre territori, fomentant una economia circular, identificar usos i aplicacions de la llana, afavorint el desenvolupament sostenible del medi rural i creant un impacte social positiu en la Societat Balear. Actualment col·labora en la formació dual amb l'entitat És Garrover, a fi que personis amb discapacitat derivada d'un trastorn mental puguin formar-se i amb això afavorir la seva inclusió social. El Treball previ de l'entitat li ha permès identificar una xarxa de persones i entitats que desenvolupen manufactura tèxtil de manera artesanal a les Illes Balears.
Primera edició de l'exposició: La llana: patrimoni, sostenibilitat i salut. De residu a recurs
Finançat a càrrec del conveni signat amb la Conselleria d’Afers Socials i Esports.

