La llana que produeixen les ovelles de les Illes Balears es considera avui un residu. Tant és així que la gran majoria s'incinera o s'enterra. Tot i això, la llana, en les diferents presentacions, ha format part de la vida de les persones durant milers d'anys, tal com demostren restes d'assentaments humans prehistòrics i escrits de civilitzacions antigues. Concretament en el nostre context geogràfic, trobam referències a la manufactura de la llana des del segle XIV, i més recentment s'ha pogut constatar la importància del teixit empresarial tèxtil de la llana entre el segle XIX i el principi del segle XX com a decisiu per al desenvolupament industrial balear. La transició cap a la utilització massiva de les fibres sintètiques i l'aposta gairebé exclusiva per una economia basada en el turisme no només va trencar aquest cicle de producció local i exportació sinó que va ocasionar l'abandonament dels coneixements i les pràctiques que formaven part del patrimoni socioeconòmic i cultural balear.

Al segle XXI, i en línia amb els Objectius de desenvolupament sostenible, els teixits naturals comencen a recuperar l'espai perdut a les dècades anteriors. Això fa que es torni a valorar no només la fibra de la llana sinó tot el procediment per obtenir-la i manufacturar-la en un entorn d'emergència pel canvi climàtic. Per tant, cal visibilitzar les estratègies locals que, emmarcades en una transició ecosocial, puguin contribuir a l'objectiu global d'un planeta més saludable. Les investigacions sobre la llana posen de manifest que és una fibra natural amb un enorme potencial no només per substituir altres fibres sintètiques presents al nostre dia a dia sinó també per formar part de dispositius innovadors especialitzats per al nostre confort i salut. Es tracta, en definitiva, de no desaprofitar un recurs tan valuós com la llana, alhora que es recupera el patrimoni de la seva manufactura des d'un enfocament sensible al patrimoni cultural, el territori, la salut i la cohesió social.

L’exposició La llana: patrimoni, sostenibilitat i salut. De residu a recurs pretén:

• Sensibilitzar sobre la problemàtica de la consideració actual de la llana com a residu
• Informar sobre les característiques i propietats de les fibres naturals de la llana
• Ressenyar la història recent del teixit industrial manufacturer tèxtil de la llana i la seva importància socioeconòmica en el context balear
• Relacionar la utilització de la llana i la seva manufactura local mediambientalment respectuosa amb els Objectius de desenvolupament sostenible
• Mostrar processos artesanals per transformar la llana de residu en recurs
• Desenvolupar una aproximació sensorial entorn de la llana en les diferents fases de processament
• Identificar la utilització de la llana amb finalitats terapèutiques i plantejar les possibilitats de la llana en el desenvolupament de dispositius innovadors i pràctiques saludables
• Donar a conèixer projectes col·laboratius de recerca, transferència i educació per a la dinamització de l'ús de la llana a la vida quotidiana
• Aplicar la metodologia d'aprenentatge servei per al desenvolupament de contingut expositiu.

L'exposició consisteix en un grup de cinc panells informatius i una mostra de dispositius artesanals per a la manufactura de la llana com ara una cardadora, cardes de mà, etc. Inclou cinc cistelles de margalló local fabricades a Mallorca que contenen llana en diferents fases de tractament a disposició del públic assistent, perquè pugui explorar les diferents percepcions sensorials amb aquest teixit.

El contingut dels panells és fruit d'un projecte col·laboratiu de transferència entre el grup de recerca ECYCS i Llana Viva a través de la Fundació Universitat-Empresa, que juntament amb la Fundació Es Garrover (3 Salut Mental) conformen el projecte Llanatura, així com aportacions del grup de recerca en Història de la Salut (IUNICS).

Addicionalment, el cinquè panell es configura amb els resultats d'un projecte d'aprenentatge servei desenvolupat en el marc de l'assignatura Salut Pública i Entorn Urbà (Màster Universitari en Investigació en Salut i Qualitat de Vida, UIB), que ha comptat, a més, amb el suport del programa ApSUIB.

Programa

Inauguració de l’exposició a Ca n’Oleo, Palma: del 25 de novembre de 2021 al 4 de gener de 2022.

Seu universitària de Menorca: del 7 al 20 de gener de 2022.

Seu universitària d’Eivissa i Formentera: del 21 de gener al 4 de febrer de 2022.

A qui va dirigida?
A la comunitat universitària i població general.

Responsable del projecte i comissària de l'exposició:  Berta Paz Lourido. Professora titular d’universitat de l’àrea de Fisioteràpia.Investigadora principal del grup de recerca en Educació, Comunicació i Qualitat en Salut (ECYCS), grup d’Història de la Salut (GHIS-IUNICS) i responsable del programa ApSUIB.

Participants a la taula rodona de la inauguració, dia 25 de novembre de 2021:

Sra. Eugenia Marcote Constantino. Presidenta de Llana Viva, membre de l’associació Atelier Laines d’Europe. Premi Dona Artesana atorgat pel Consell de Mallorca, 2021

Sr. Pere Quetglas Martorell. Director gerent de la Fundació Es Garrover, entitat social de 3 Salut Mental

Sr. Joan Roca i Avellà. Professor, investigador i autor del llibre Llana, vapors, cotó i negoci. Una aproximació a la indústria tèxtil de la Mallorca del vuit-cents, 2017

Sra. Marina Perelló Díez. Fisioterapeuta i alumna del Màster Universitari en Investigació en Salut i Qualitat de Vida, UIB

Sra. Berta Paz Lourido. Professora titular d’universitat. Departament d’Infermeria i Fisioteràpia. Grups de recerca ECYCS i GHIS (IUNICS).

Entitats col·laboradores:

Disseny i maquetació de l’exposició: Raúl Casado

Fotografia i imatges: Llana Viva, Alea Orleans, Berta Paz, Museu Arqueològic Son Fornés, Daniel Palet.

Pàgina web: www.ecycs.uib.es, https://llanatura.com/, https://www.3salutmental.com/es/es-garrover

Finançat a càrrec del conveni signat amb la Conselleria d’Afers Socials i Esports.