Actualment, la situació a les fronteres representa un repte global que ens interpel·la com a individus i com a col·lectiu.

A partir de la guerra de Síria, Europa posa de manifest una política migratòria de tancament de fronteres, i des d’aleshores la societat i les administracions locals articulen respostes d’acollida.

Hom ha pogut veure que les decisions polítiques han afectat el canvi de les rutes migratòries. Així doncs, el tancament de fronteres a Grècia i a Itàlia ha fet que, el 2019, la principal ruta d’entrada de persones migrants a Europa hagi estat Espanya, concretament, Andalusia.

Per la seva localització geogràfica, les Illes Balears formen part de la frontera sud-europea i els darrers mesos hi ha augmentat l’arribada amb pasteres de persones procedents d’Algèria. Tanmateix, tot i que hi ha alguns municipis i illes que s’han declarat terra d’acollida i/o de passatge segur, no existeix cap protocol ni mecanisme que doti de contingut aquestes declaracions i vetlli perquè es respectin els drets de les persones migrants i/o refugiades que hi arriben.

Creiem que és especialment rellevant afavorir un procés de coneixement entre els agents socials vinculats a l’àmbit de les migracions i del refugi a les Illes Balears, i que s’estableixi una xarxa de col·laboració com a mecanisme que sustenti un tractament adequat de les necessitats i dels drets de les persones migrants i/o refugiades i de la legislació vigent.

Per fer-ho, ens decantam per replantejar-nos el nostre propi marc mental sobre les migracions i el refugi, per obrir la mirada a la realitat de la Mediterrània i, sobretot, escoltar les persones migrants i refugiades amb referència al que necessiten i volen.

Continguts:

• Visibilitzar el territori balear com a frontera sud d'Europa
• Augmentar els coneixements de les persones vinculades a l'àmbit de les migracions sobre la situació de les persones migrants i refugiades a la frontera sud d'Europa
• Afavorir la creació d'una xarxa de col·laboració entre col·lectius, entitats, universitats i administracions públiques per abordar la situació de les persones migrants i refugiades que arriben a les illes Balears. Tot des d'una visió de defensa dels drets humans, la justícia i l'equitat
  

Persona responsable de l’acció: Mariona Vidal Domínguez, alumna de l'Expert Universitari en Interioritat, Autoestima i Asertivitat.

Persones expertes convidades: Erika Guilabert, Col·lectiu Caminando Fronteras
 

Inscripcions tancades

Com a resultat de les jornades Experiències de Frontera, us fem arribar aquests documents perquè pugueu estar informats de tot allò que es va tractar en aquesta acció:

• Resum executiu de l’informe «Vida en necrofrontera», del col·lectiu Caminando Fronteras.
• Recull de la conversa amb els testimonis personals i col·lectius participants.

En aquest espai de conversa col·lectiva, hi va participar Zahraa Kareem, que explicà la seva experiència com a persona refugiada.

Vídeo de presentació de Zahraa Kareem (en anglès)

• Recull de totes les iniciatives, línies d’acció i el treball conjunt de les entitats i persones participants.