Taller de teatre: Laboratori de teatre de les oprimides

lorem ipsum dolorUs convidam a participar al taller de teatre "Laboratori de teatre de les oprimides", realitzat en el marc de la XV Convocatòria d'ajuts per a accions d'educació per al desenvolupament (EpD) i del qual n'és responsable Paloma Martín Martín, professora del grau de Treball Social.

Dades generals:

Data: 17, 18, 19 i 20 de setembre de 2019
Horari: de 16 a 21 h Durada total: 20 hores
Lloc: aula 8 (edifici Sa Riera)
Nombre de places disponibles: 40
Activitat gratuïta i oberta a la comunitat universitària i al públic en general.


Objectius:

  • Analitzar, problematitzar, incorporar i aprehendre des de la praxis altres maneres de treballar la coeducació.
  • Promoure l’apoderament personal en l’activitat docent; enfortir i incrementar l’autoconfiança, la configuració de la pròpia vida i l’entorn per enfrontar-se a les possibles situacions conflictives amb les famílies i/o amistats en moments de resistències a la implementació de la coeducació.
  • Atorgar eines que permetin els equips docents d’abordar de manera eficaç els continguts de la coeducació d’una manera transversal a les assignatures i als continguts curriculars.

Continguts:

  • Sessió 1. Construcció col·lectiva i viva del concepte de sexualitat
  • Sessió 2. Anàlisi de casos
  • Sessió 3. Supervisió de les activitats creades
  • Sessió 4. Caixa d’eines, avaluacions i cloenda del curs

Professorat / Persones expertes convidades:

  • Mariana Villani, curinga feminista de Magdalenas de Puerto Madryn
  • Manuela Acereda, especialista en estètiques feministes
  • Leo Alburquerque, activista i actriu de la companyia La Lio Parda Teatre

Persona responsable de l’acció: Paloma Martín Martín, professora del grau de Treball Social.

Més informació: 

La Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes de les Illes Balears té un apartat especialment dedicat a les mesures que s’han de fer efectives en l’àmbit de l’educació, i estableix el model coeducatiu com a patró a seguir per als centres educatius sostinguts amb fons públics. Un model, el de la coeducació, que, segons la llei mateixa, ha d’estar «basat en el desenvolupament integral de la persona al marge dels estereotips i els rols segons el sexe, l’orientació i la identitat sexuals, el rebuig de qualsevol forma de discriminació, el tractament de la diversitat afectiva i sexual, i la garantia d’una orientació acadèmica i professional no esbiaixada pel gènere». En els aspectes pràctics, la Llei d’igualtat balear diu que l’administració educativa autonòmica ha de garantir la posada en marxa en els centres de projectes coeducatius, ha de fer possible que cada centre tingui una persona responsable de la coeducació i ha de promoure la formació del professorat en aquesta matèria, tot per garantir que es pugui treballar amb la transversalitat necessària i amb la implicació de tota la comunitat educativa, molt especialment de les famílies, el paper de les quals és del tot essencial en aquest sentit.

El marc teòric d’aquest projecte en realitat és un marc des de la praxis; transitam entre teoria i practica per dimensionar des de diferents perspectives i travessant pel cos les temàtiques, els dubtes i propostes de canvi. El teatre és la forma més instintiva d’aprendre i la més primària; les persones aprenen a viure mitjançant el teatre des de la infància; actuant, representant personatges (i a través d’altres arts, mirant-se a si mateixes, pintant, cantant i dansant).

El joc teatral envolta una síntesi entre disciplina i llibertat. Cada joc té regles clares que s’han d’obeir, però en els límits de l’obediència a les regles; la invenció i creació són necessàries i lliures. Cada joc és un aprenentatge per a la vida i el joc teatral és un aprenentatge per a la vida social. L’Arcoiri del deseo, del creador, dramaturg i director brasiler Augusto Boal, es basa en la creença que tots els éssers humans som artistes, animals teatrals protagonistes de les nostres vides. Permet aprendre i exercitar-se per a l’acció en la vida real; ajuda a prendre consciència de les possibles conseqüències de les nostres accions; tracta problemàtiques suposadament individuals de forma col·lectiva, i estimula, així, la creativitat transformadora.

Les persones que el practiquen recuperen l’autoconfiança, la capacitat de qüestionar en lloc d’esperar respostes; d’analitzar en lloc d’acceptar cegament; de ser faedores de la seva pròpia realitat analitzant la societat en què viuen, descobrint les situacions opressives i els mecanismes que les creen, no només per entendre-les, sinó per cercar de manera col·lectiva la manera de transformar-les.

Hem treballat en diverses ocasions amb grups de docents sobre la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’igualtat de dones i homes o la figura de l’agent de coeducació als centres. I l’anàlisi que hem fet arriba a la paradoxa següent: com és possible cercar el suport docent per treballar aquestes temàtiques, si el personal docent no ha tingut un espai de revisió de les seves pràctiques en relació amb els conceptes de gènere i sexualitat? Com podem fer un abordatge efectiu, si les i els educadores/s no han analitzat les seves pròpies construccions ni històries personals? Sota dels constructes sobre la sexualitat s’oculten temors basats en creences, estereotips, tabús, prejudicis i models sobre la sexualitat i l’educació sexual, que hem incorporat al llarg de la nostra historia personal per mitjà de les tradicions culturals, socials i escolars per les quals hem transitat. Per això, també entenem i recordam que una de les «portes d’entrada» de la coeducació a les institucions és analitzar «què ens passa com a docents amb l’educació sexual», per la qual cosa és necessari que existeixin espais en què s’incentivi el diàleg, el debat i la reflexió entre persones adultes. La revisió de conceptes en conjunt, el debat i l’anàlisi de les nostres pròpies històries en un marc contextual social, cultural, històric i polític ens permet d’abordar les temàtiques des d’un lloc que escapa de l’opinió personal.

El teatre, la pedagogia i l’expressió corporal són eines indispensables per al debat. Els nostres cossos parlen, comuniquen, de vegades més del que ho fan les paraules. Es constitueixen com a canals comunicacionals que ens permeten d’intercanviar idees, les quals ens habiliten no solament per discutir i treballar continguts i certs sabers, sinó també per desenvolupar la capacitat d’acompanyament, de reconeixement i respecte envers l’altre, de tenir-ne cura i d’escoltar-lo.

Quantes vegades cercam exhaustivament materials de suport per a la tasca pedagògica (llibres, contes, vídeos, cançons, jocs, etc.) i tenim la impressió que no són accessibles? Amb aquest taller, pretenem habilitar un espai d’intercanvi d’estratègies per confrontar les temàtiques provocades a partir del treball amb la coeducació, i col·laborar perquè les escoles i l’equip docent, puntualment, puguin complir la seva responsabilitat d'incloure la coeducació en les institucions, tal com recull el marc normatiu autonòmic.

Enllaços:

https://www.facebook.com/pg/MagdalenasTeatroDeLasOprimidasPuertoMadryn/about/?ref=page_internal

http://redmagdalena.blogspot.com/2012/03/magdalenas-puerto-madryn.html

https://www.facebook.com/laliopardateatre/
 

Inscripcions obertes a partir del 2 de setembre

Certificat d'assistència: les persones que vulguin obtenir un certificat d’assistència han de fer la inscripció en línia i han d’haver participat, com a mínim, en el 80 per cent de les hores del seminari.

La inscripció comporta el compromís d'assistir-hi i, en cas de no poder fer-ho, s'ha de comunicar a l'OCDS amb la màxima antelació possible per facilitar que hi accedeixin altres persones interessades. Aquesta acció formativa té finançament públic, i no comunicar la baixa pot ser causa d'exclusió en futures accions formatives vinculades a l'OCDS. Comptam amb la vostra col·laboració perquè tothom pugui beneficiar-se’n.